El Quinto del Biberó

Tenia disset anys,
quan el van cridar a la guerra,
encara no s’afaitava,
i el fusell li tocava a terra.

Tots els anys ,li allargaven els pantalons,
mai s’hagués imatginat,
que sentiria tan aviat,
el mensatje rebut dels canons.

Al complir els dinou,
la trinxera plena d’aigua,
cap cobertura ,tenia,
i tres dies que no menjava.

Els valents ,estaven morts,
intel·ligents o covards , foren perseguits,
evitan aixi, les guerres civils ,
promogudes per ambiciosos sense sentit..

Va llançar el casc,
les bombes i el mosquetó,
il-lusionanse per la vida,
de presoner al camp de concentració.

Als mes honrats,
jutjats sense defenso,
persones que es digueren cristians,
els van portar al paredó.

Molts innocents va caure,
els afins, als dictadors,
veïns de finques codiciades,
eren denunciats de col·laboradors.

Cacera de bruixes pels camps,
alguns eren executats,
en cap moment foren escoltats,
solament per ser republicans.

Contienda entre germans,
injustícies dels mes forts,
cap respecte pels humans,
polítics... depredadors.

Sempre hem de recorda,
els nois de la quinta del biberó,
van defendre el seu país,
de negatives ambicions.

Polítics que declareu les guerres,
mai i participeu en elles,
sempre surten perjudicats,
els joves, i les donzelles.

El Somni

Vaig tenir un somni , un dia,
mentres feia mesdiada ,
genialitat de la ment relaxada ,
per la plàcida somnolència de migdia.

Vaig veure real una fantasia...,
habitava en un país,
gent bondadosa i feliç
no hi havia picardia .

Predominava el respecte,
el dialec i la delicadesa,
per ningú era proesa,
fer sempre lo correcte .

Les persones no anaven alterades,
caminaven molt poc a poc,
el cor sols cels hi desbocava ,
quan fomentaven l’amor.

No hi existia els diners,
desconeixien les ambicions,
solament bones intencions,
no els calien usurers.

Fomenta el be, era lo normal,
el tracte era de germans,
no es coneixia l’arrogància,
transparents cors de cristall.

En cap moment veies mentides ,
una gran carència d’orgull,
la astúcia no se sabia el que era,
gent que vivia l’avui.

Carrers nets i adornats,
als monuments et condueixen,
per gran bellesa rodejats,
fonts cristal·lines, et sedueixen.

Boscos de fruiters la ciutat envolten,
regats per aigües filtrades,
llacs hàbilment intercalats,
si miraves al fons et retrataves.

Vaig somia que hi havia respecte al meu país,
que els polítics parlaven clar,
tots pretenien el mateix be comú,
veien un comportament exemplar.

Vaig tenir un somni un dia,
mentres feia mesdiada,
era en altra dimensió,
que aquí no ha arribat, ...encara.

La poesia es cançó

La poesia es la cançó,
en que la rima es la musica,
poesia es la il·lusió,
el cant al amor ,la musa.

La poesia es bellesa,
que la ment posa paraules,
pels carrers els trobadors,
reciten a les noies maques.

La poesia no es cultisme,
exclusiu de la noblesa,
es la veu de un poble,
que parla en delicadesa.

Respecteu als poetes,
que s’atreveixen a recitar,
allò que en cap congres,
ens atrevim a parlar.

La poesia es la paraula,
que a tothom fa sentirse be,
per això tos els poetes,

recuperen la veu del carrer.

Matinada a Nagasaki

Persones que estaven dormin,
tot de sop-te han despertat,
sense oportunitat de veure,
qu'una gran bomba ha esclatat.

Els matiners begueren la lluminària,
desprès trencadissa d'edificis,
ventolera cap endins,
invasors sense principis.

Si en algú li cree ira,
allí es va utilitzar,
i vilment es va festejar,
l'arma de destrucció massiva.

Incontables vivendes destruïdes,
que no en sabien res,
impotència pels carrers,
moltes animes...exhaurides.

En lo que costa curar un malalt,
com pot iaguer societats,
que sense gens de caritat,
sols ament pensen fer mal.

Preguem al coneixement,
ivocant al creador,
utilitzar l'arma no te raor,
dialoguem honestament.

Nou mileni...nou mileni,
molta joventut malmesa,
invoquem a tots a la pau,
tota guerra no s'escau,
cabiem l'odi per tendresa.

La Seu Antiga de Lleida

Per tres turons protegida,
castell dels templers i Caparrella,
Seu Antigue la mes vella,
ciutat de bona gent.i eixerida.

Per nosaltres obra d´art,
església majestuosa,
emigrants i refugiats, tan enyorat,
veure la silueta hermosa.

Boira plana de Lleida,
vista de la Seu Antigue,
sembra un mar de cotofluixos,
per sota plena de vida.

Fenomen, que a la tardor,
deixes la ciutat tranquil·la,
feble claror de les faroles,
llum pròpia per sobre t´ilumina.

Catedral Vella de Lleida,
orgullosa sobre un turó,
destruïda per un rei sense perdo,
pels catalans beneïda.

De les terres de Catalunya,
solament ha set igualat,
punt de referència únic,
per les Serres de Montsarrat

Pati de gran vellesa,
arcs de pedra modelada,
allí em quedaria a viure,
y enterrat a la vegada.

Pedres mil·lenaris,
sol Deu sap de on heu vengut,
foradades per molts llocs,
del ven y lo que hi ha plogut.

Campana que t´escoltem,
Dresde els camins del horta,
al cor sempre et portem,
en una emoció molt forta.

Turó, poc visitat,
pel dolents dels teus accessos,
per fi cuan estic al teu costat,
et ompliria de besos.

Catedral Antigue de Lleida,
vigilant de la Ciutat,
fes tot sovint un milagre,
porta els emigrants al teu costat.

Molta gent no et veurà mes,
mots a terres estranyes,
defensant el seu país,
en guerrers que no els pertanyen.

Catedral antigue de Lleida
disfruta del centenari,
portents a tots la pau,
i evitans de tot calvari.

Els Arbres

Vida vegetal ,molt anys acumulada,
espais oberts de entorn natural,
protectors del entorn i la vida animal.
pluja al temps, cronològicament esperada.

Pulmó d’oxigen ,biològicament perfecte,
nius d’ocells de totes les espècies,
per sota veiem rius plens de peixos,
funció còsmica, totalment correcte.

Febles colors verds a la primavera,
matolls tendres al començament de l’estació,
raels i rames fortes al ple de l’estiu,
a la tardo, tos els colors...el temps s’assossega .

Com es pot permetre ,que tanta bellesa diària
que tant ha costat de engendra ,
que en un moment, pugui desaparèixer,
per una vil actitud incendiaria.

Vida vegetal, completament perduda ,
mol difícilment recuperada,
la pluja al temps ,ja no es esperada,
gran destrossa indeguda .

Paisatge desèrtic acumulat,
als que ja realment existeixen,
els desalmats no desisteixen,
interessos econòmics, ja denunciats.

Els que tenen poder, s’haurien de plantejar,
si desitgem viure en un desert,
incertesa de un futur, ja descobert,
tots els boscos em de recuperar.

Mensatge a les administracions,
que pensen que els poetes som ignorants ,
cremar un bosc es un crimen molt seriós ,
castigueu fortament, al piròmans .

La vida vegetal al bosc, es perd,
el govern no hi presta deguda atenció,
ens convertirem en aquesta desconsideració,

en un veritable desert