domingo, 20 de diciembre de 2009

NADAL 2009






Nadal 2009.

Ja se senten les nadales,
el carrer esta il·luminat,
adornades veig les botigues,
el Nadal ja arribat.

Una boira molt suau,
permet que beguem la Seu Vella,
dal de tot il·luminada,
paisatge celestial per Lleida.

Els veïns de la ciutat,
de continguda il·lusió.
no hi a lo necessari a moltes cases,
per una greu recensió.

Sentim com toquen les campanes,
les cigonyes esvalotades,
la gent te mes alegria,
els fills tornen a les seves cases.

Un nen va nasqué a Betlem,
un poblet de Palestina,
encara avui es recorda,
per donar sentit a la vida.

Un ser va predicar el amor,
la reconciliació i el perdo,
mes el que existeix es el odi,
la ràbia i la perversió.

Una civilització preocupant,
no ha entès el mensatje,
no predomina la pau,
massa sers volen lideratge.

Doném sentit a la vida,
el amor dona la força per perdona,
es Nadal el moment idoni,
per puguernos reconcilia.

Quan sentirem les campanes,
que sonen de tota Església,
farem una plegaria,
que porta una bona entesa .

Un nen va nasqué a Betlem,
com si fos un fet diari,
va difondre la igualtat i la justícia,
l’amor a tot germà ...
i el varem matar al calvari.

Josep Puig

















jueves, 27 de agosto de 2009

martes, 21 de julio de 2009

Barça i la Champions

Barça-Manchester
Champions 2009

Fills de la Gran Bretanya,
que tristos os heu quedat,
al veure que el Barcelona,
dos gols os ha colocat.

No han calgut vaixells,
ni peces de artilleria,
al dimonis vermells,
els guanyarem de nou, qualsevol dia.

Es la Flota Invencible,
que de Catalunya arriba a L’Anglaterra,
mal perdedors en el vostre joc brut,
el prestigi os anat a terra.

El joc dur al futbol,
produeix moltes lesions,
els esportistes que utilitzen aquest mitja,
els haurien de carrega de sancions.

A la final de la Champions,
de Catalunya a Roma i van anar once cavallers,
van demostrar que en el deport,
i pot hagué educació y solidaritat al carrer.

El civisme i la preparació física,
la confiança y la humilitat,
fa que als camps de futbol,
es vegi un espectacle de qualitat.

Cavallers almogàvers a Roma,
os eu lligat a tota Europa,
la historia sempre os recordarà,
per fer del futbol, una cosa formosa.

Barça...Barça...
el meu Barça...

L' OS DE COLLSEROLA

A l’entorn de Collserola i viu un os,
pelut i te bon aspecte,
a quatre potes fa respecte,
quan esta dret majestuós.

I va arriba a traves del Cadi,
en tot un fi de setmana,
sense troba a cap persona humana,
de la Vhal i Pallars s’han va anar, allí.

Havia viscut al Pirineu,
de l’Eslovenia l’havien portat,
el van traslladà anestesiat,
al territori francès els va dir adéu.

Feia temps que empaitava,
als ramats de cordes,
cels menjava casi sencers,
a la administració no importava.

Els pastors tenien gossos,
no deixaven sols els ramats,
sempre anaven armats,
tot sovint eren molestats pels ossos.

Els muntanyesos preocupats,
per estar desasistis,
varies fieres els hi han embotit,
el vestia els ha atacat.

Fins que arriba el dia ,
que es la persona humana,
mai tenguda per germana,
es va jugar la vida.

L’os va ser perseguit
per les forces de repressió,
no interessava a la administració,
que arribes a ser ferit.

Li van di dos gossos de atura,
que anés cap a la sortida del sol,
a Collserola estaria tot sol,
del programa life, van fer la signatura.

Allí hi estava molt content
a la nit als corrals anava,
els contenidors remenava,
sempre portava menja a la dent.

Fins que es va produir un fet
el dia una parlamentaria,
que a la tele sembla documentada,
prop d’ella se’l va trobar dret.

Al Balu no s’assemblava
mostrant les urpes y les dents,
els ecologistes tan valents,
apressuradament comencen la retirada.

Van corre fins a la caserna dels mossos,
en un plató, ja podeu ser valents,
menystreian a la gent,
que els hi heu apropat als ossos.

Tos tenim fills que van a la muntanya,
quan una especia es perillosa,
mols mes gran que una rabosa,
que els ecologistes no fassin maranya.

El programa life, el tenim que aplica,
a plantar arbres per tot arreu,
als camperols cap menyspreu,
que el verd la pluja ens portarà .

Els rumians viuen dels prats,
que hi ha prop de les muntanyes,
i per eliminar les alimanyes,
siguin de dos o quatre potes
en de ajudar tos plegats.

Riu Ebre

Dotze gotes de pluja,
rep el Ebre de comarques diferentes,
totes elles cristal·lines,
pels ibèrics excel-lentes.

Des de Reïnosa Amposta,
per on passes ets el millor ve-hi,
dones vida al territori,
convertin ho en un jardí.

Font de la vida ,
que vens de Cantabrià,
en el trajecte, reculls,
aigua de muntanya, vida i nostàlgia.

Al teu pas per la Rioja,
a altres companys aculls,
les aigües enjualdrides,
a la nit, sentim el seu murmulli.

Creuant ja per Navarra,
et veus molt incrementat,
aigua del seu Pirineu,
varis afluents s’han agregat.

Molt estimat a l’Arago,
volen que mes tems em ells tens que estar,
t’elogien dels miradors a Saragossa,
a Mequinensa, on mes gran ets, t’han embalçat.

Riu , incomprès,
passes per la vora d’un desert,
pobresa d’infraestructures,
no t’apugen per fer-ho tot verd .

Reps per mitja del Cinca, l’anima d’Osca,
les millors aigües de la muntanya,
i una abraçada del Aneto,
a qui la neu acompanya.

Ja en el curs baix i tranquil,
el riu Segre baixa vitalitzant,
reps un peto de França i Catalunya,
perquè el teu curs, es torni arrogant.

Et dirigeixes cap al mar,
pantans, centrals i terres de la Ribera, als costats,
mermat al Delta tens el teu cabdal,
a tos en has saciat.

Aigües del Ebre,
el millor riu del meu país,
ens portes la alegria de les persones,
de totes les regions que os acculleix.

Les dotze gotes de plujà, ja s’han ajuntat,
grans records de un paisatge eixerit ,
que en el immens i salat mar,
a totes elles ha diluït...

viernes, 27 de marzo de 2009

Primavera a Lleida

Primavera mullada a Lleida,
gotes penjades de les fulles dels pins,
exuberant vegetació en tot lloc,
caragols i ocells creuen pels camins

Aigua baixant per la crosta dels arbres,
petit toll al terra asfaltat,
el tems de la vida ha arribat,
ocells sense plomes dels nius i aguaiten.

Petites gotes al dematí,
que filtren cap el subsòl,
nodrint vegetals, fons i rierols,
llampecs llunys,
il·luminen el camí.

Bellesa de la Terra Ferma,
gespa ajardinada d'arbres fruiters,
vida acumulada, penjada de les seves rames,
aliment pels natius i forasters.

Pagès, cuita les teves parcel·les,
les dels camps i també les de casa,
evitant les ostentacions,
que per viure, no en cal massa.

Primavera mullada a Lleida,
gran vida animal a la vora del Riu,
al que se li tingué respecte,
d'aquesta pluja tothom i viu.

Gotes d'aigua que pengeu,
de les fulles dels fruiters,
netegeu els arbres de plagues,
aviat fruita exposada pels carrers.

la humitat al temps es bona,
l'aigua i el sol donen vida,
per això la Terra Ferma,
es la província més eixerida.