Els avis

He conegut una parella,
de poc cabell platejat,
no creia que iagues tan amor
a la tercera edat.

L'avia petogetjaba al avi,
els ulls li generen il·lusió,
invàlid ara a la cadira,
record de passada passió.

home fort de bon llinatge,
l'avia diu que t'estima
ell amb dificultat ho escolta,
als llavis li llegeis el mensatge.

L'avi i l'avia es miren,
no calen dir paraules,
cadascun dels confia,
en l'etern amor del altra.

Seixanta anys convivint,
sense pensar en el temps,
cada dia, disfrutan o sofrin,
molt amor ens inspiren.

L'avia no vol ser vídua,
l'avi esta molt ben cuidat
sempre amor han generat,
agafantse fort a la vida.

algú àuria de reflexionar,
que quan ens anem fen grans,
necessitem a le parelles,
per una evol·lució constant.

Llarga vida als avis,
que sempre han viscut junts,
que arribin a centenaris,
que entre els dos,
solament ni fan un.