Per tres turons protegida,
castell dels templers i Caparrella,
Seu Antigue la mes vella,
ciutat de bona gent.i eixerida.
Per nosaltres obra d´art,
església majestuosa,
emigrants i refugiats, tan enyorat,
veure la silueta hermosa.
Boira plana de Lleida,
vista de la Seu Antigue,
sembra un mar de cotofluixos,
per sota plena de vida.
Fenomen, que a la tardor,
deixes la ciutat tranquil·la,
feble claror de les faroles,
llum pròpia per sobre t´ilumina.
Catedral Vella de Lleida,
orgullosa sobre un turó,
destruïda per un rei sense perdo,
pels catalans beneïda.
De les terres de Catalunya,
solament ha set igualat,
punt de referència únic,
per les Serres de Montsarrat
Pati de gran vellesa,
arcs de pedra modelada,
allí em quedaria a viure,
y enterrat a la vegada.
Pedres mil·lenaris,
sol Deu sap de on heu vengut,
foradades per molts llocs,
del ven y lo que hi ha plogut.
Campana que t´escoltem,
Dresde els camins del horta,
al cor sempre et portem,
en una emoció molt forta.
Turó, poc visitat,
pel dolents dels teus accessos,
per fi cuan estic al teu costat,
et ompliria de besos.
Catedral Antigue de Lleida,
vigilant de la Ciutat,
fes tot sovint un milagre,
porta els emigrants al teu costat.
Molta gent no et veurà mes,
mots a terres estranyes,
defensant el seu país,
en guerrers que no els pertanyen.
Catedral antigue de Lleida
disfruta del centenari,
portents a tots la pau,
i evitans de tot calvari.
castell dels templers i Caparrella,
Seu Antigue la mes vella,
ciutat de bona gent.i eixerida.
Per nosaltres obra d´art,
església majestuosa,
emigrants i refugiats, tan enyorat,
veure la silueta hermosa.
Boira plana de Lleida,
vista de la Seu Antigue,
sembra un mar de cotofluixos,
per sota plena de vida.
Fenomen, que a la tardor,
deixes la ciutat tranquil·la,
feble claror de les faroles,
llum pròpia per sobre t´ilumina.
Catedral Vella de Lleida,
orgullosa sobre un turó,
destruïda per un rei sense perdo,
pels catalans beneïda.
De les terres de Catalunya,
solament ha set igualat,
punt de referència únic,
per les Serres de Montsarrat
Pati de gran vellesa,
arcs de pedra modelada,
allí em quedaria a viure,
y enterrat a la vegada.
Pedres mil·lenaris,
sol Deu sap de on heu vengut,
foradades per molts llocs,
del ven y lo que hi ha plogut.
Campana que t´escoltem,
Dresde els camins del horta,
al cor sempre et portem,
en una emoció molt forta.
Turó, poc visitat,
pel dolents dels teus accessos,
per fi cuan estic al teu costat,
et ompliria de besos.
Catedral Antigue de Lleida,
vigilant de la Ciutat,
fes tot sovint un milagre,
porta els emigrants al teu costat.
Molta gent no et veurà mes,
mots a terres estranyes,
defensant el seu país,
en guerrers que no els pertanyen.
Catedral antigue de Lleida
disfruta del centenari,
portents a tots la pau,
i evitans de tot calvari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario