El Somni

Vaig tenir un somni , un dia,
mentres feia mesdiada ,
genialitat de la ment relaxada ,
per la plàcida somnolència de migdia.

Vaig veure real una fantasia...,
habitava en un país,
gent bondadosa i feliç
no hi havia picardia .

Predominava el respecte,
el dialec i la delicadesa,
per ningú era proesa,
fer sempre lo correcte .

Les persones no anaven alterades,
caminaven molt poc a poc,
el cor sols cels hi desbocava ,
quan fomentaven l’amor.

No hi existia els diners,
desconeixien les ambicions,
solament bones intencions,
no els calien usurers.

Fomenta el be, era lo normal,
el tracte era de germans,
no es coneixia l’arrogància,
transparents cors de cristall.

En cap moment veies mentides ,
una gran carència d’orgull,
la astúcia no se sabia el que era,
gent que vivia l’avui.

Carrers nets i adornats,
als monuments et condueixen,
per gran bellesa rodejats,
fonts cristal·lines, et sedueixen.

Boscos de fruiters la ciutat envolten,
regats per aigües filtrades,
llacs hàbilment intercalats,
si miraves al fons et retrataves.

Vaig somia que hi havia respecte al meu país,
que els polítics parlaven clar,
tots pretenien el mateix be comú,
veien un comportament exemplar.

Vaig tenir un somni un dia,
mentres feia mesdiada,
era en altra dimensió,
que aquí no ha arribat, ...encara.